Treballant per a reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments
Prop d’un terç dels aliments produïts a escala mundial es perd o es malbarata al llarg de la cadena, des del camp fins al plat del consumidor. Treballem per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments en les nostres operacions.
Una quantitat significativa de recursos mundials es destina a la producció i distribució d’aliments, des de l’ús de la terra, l’aigua, els fertilitzants i el combustible, fins a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades. Aquesta ineficiència té profundes implicacions per al medi ambient i per a la capacitat del sector alimentari d’operar de manera sostenible.
Explicació dels conceptes clau
Pèrdua d’aliments
Fa referència a la disminució en la quantitat o la qualitat dels aliments com a resultat de decisions i accions dels proveïdors d’aliments al llarg de la cadena, excloent-hi els menudistes, els serveis de restauració i els consumidors. Des d’un punt de vista empíric, fa referència a qualsevol aliment que es descarta, s’incinera o s’elimina de qualsevol altra manera al llarg de la cadena de subministrament alimentària, des de la collita/sacrifici/captura fins a, però sense incloure, el nivell menudista, i que no es reincorpora a cap altre ús productiu, com l’alimentació animal o la sembra.1
Malbaratament alimentari
Fa referència a la disminució en la quantitat o la qualitat dels aliments com a resultat de decisions i accions dels menudistes, els serveis de restauració i els consumidors.2
Excedent alimentari
L’excedent alimentari fa referència a productes alimentaris comestibles, ingredients o productes parcialment processats que queden sense vendre o sense utilitzar a causa de factors com desajustos en les especificacions, errors de producció o d’etiquetatge, desequilibris entre l’oferta i la demanda o restriccions relacionades amb l’etiquetatge de dates. L’excedent alimentari es pot redistribuir si és apte per al consum humà i compleix les normatives locals de seguretat i d’informació.3
Pèrdua d’aliments
Fa referència a la disminució en la quantitat o la qualitat dels aliments com a resultat de decisions i accions dels proveïdors d’aliments al llarg de la cadena, excloent-hi els menudistes, els serveis de restauració i els consumidors. Des d’un punt de vista empíric, fa referència a qualsevol aliment que es descarta, s’incinera o s’elimina de qualsevol altra manera al llarg de la cadena de subministrament alimentària, des de la collita/sacrifici/captura fins a, però sense incloure, el nivell menudista, i que no es reincorpora a cap altre ús productiu, com l’alimentació animal o la sembra.1
Malbaratament alimentari
Fa referència a la disminució en la quantitat o la qualitat dels aliments com a resultat de decisions i accions dels menudistes, els serveis de restauració i els consumidors.2
Excedent alimentari
L’excedent alimentari fa referència a productes alimentaris comestibles, ingredients o productes parcialment processats que queden sense vendre o sense utilitzar a causa de factors com desajustos en les especificacions, errors de producció o d’etiquetatge, desequilibris entre l’oferta i la demanda o restriccions relacionades amb l’etiquetatge de dates. L’excedent alimentari es pot redistribuir si és apte per al consum humà i compleix les normatives locals de seguretat i d’informació.3
1 FAO, Cadena de valor i pèrdua i malbaratament d’aliments | Eficiència hídrica, productivitat i sostenibilitat a les regions NENA (WEPS-NENA) | Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.
2 FAO, Cadena de valor i pèrdua i malbaratament d’aliments | Eficiència hídrica, productivitat i sostenibilitat a les regions NENA (WEPS-NENA) | Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura.
3 Cf. Comunicació de la Comissió Europea. Directrius de la UE sobre la donació d’aliments C/2017/6872.
Mesures innovadores i pràctiques per reduir el malbaratament alimentari
La pèrdua i el malbaratament d’aliments es poden produir en qualsevol punt entre la producció i el consum. Per ajudar a prevenir-ho, hem posat en marxa una sèrie d’iniciatives pràctiques, tecnològiques i educatives dissenyades per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments.
Treballem amb agricultors, científics agrícoles, investigadors i organitzacions sense ànim de lucre d’arreu del món per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments, i recuperar l’excedent alimentari. I ajudem la població a comprendre com pot evitar el malbaratament d’aliments a casa.
Sempre que és possible, col·laborem amb organitzacions per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments i valorar l’excedent alimentari.
El 2025, vam crear l’Aliança de Bancs d’Aliments de Nestlé per trobar maneres de donar sortida als aliments aptes per al consum que no podem comercialitzar. És tracta d’una col·laboració amb tres socis històrics de l’àmbit dels bancs d’aliments, que abasta més de 80 països arreu del món. Aquesta aliança permetrà reduir la pèrdua d’aliments en les nostres operacions quan hi hagi excedent i, al mateix temps, ajudarà els nostres socis a fer arribar aliments a persones amb necessitats urgents.
Al Regne Unit, col·laborem amb WRAP per reduir la pèrdua d’aliments en les nostres pròpies operacions. Això forma part d’un programa sectorial per assolir els objectius de 2025 del UK Food and Drink Pact (anteriorment Courtauld Commitment 2030) i de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3 de les Nacions Unides, que pretén reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per al 2030.
Prolongació de la vida útil i reciclatge innovador
Nestlé ajuda els agricultors de Kenya a accedir a sistemes de conservació d'aliments que els permeten convertir en productes menys peribles els excedents de fruita i verdura que d'una altra manera es farien malbé.
A l’Àfrica Occidental, els nostres experts en R+D han desenvolupat unes farinetes de melca que reutilitzen un subproducte fins ara no aprofitat de la producció de malt per a la nostra beguda en pols Milo. En barrejar-lo amb altres cereals i enriquir-lo amb micronutrients, la melca es converteix en una opció nutritiva per a l’esmorzar sota la marca Golden Morn. Amb aquesta innovació, ajudem a maximitzar el valor que extraiem de les matèries primeres i millorem la nutrició de les famílies amb menys ingressos.
Reducció de les pèrdues en cultius
Els científics agrícoles de Nestlé van recomanar la introducció de tecnologies d’assecat per ajudar els cultivadors de blat de moro de Nigèria a reduir les pèrdues.
El cultiu de blat de moro pateix les plagues i la floridura, per la qual cosa l’ús d’assecadors solars en forma de cúpula, que es poden construir de forma fàcil i econòmica amb materials de la zona, ajuda a l’hora d’evitar pèrdues.
Etiquetatge més clar per reduir el malbaratament
Es considera que una de les causes del malbaratament d’aliments és la manca de comprensió de les dates de caducitat o de consum preferent.
Al Regne Unit, França i Suïssa, col·laborem amb Too Good To Go, una iniciativa contra el malbaratament alimentari, que dona suport a la campanya "Mira, ensuma, tasta: no malbaratis" per evitar confusions relacionades amb l’etiquetatge de dates. A Polònia i Portugal, hem comercialitzat activament excedents alimentaris a través de l’aplicació Too Good To Go.
Explicació dels conceptes clau
Data de caducitat
Indica la data que marca el final del període estimat durant el qual, amb les condicions de conservació indicades, el producte probablement mantindrà les característiques de qualitat esperades pels consumidors. A partir d’aquesta data, l’aliment no s’ha de considerar apte per a la comercialització.4
Data de consum preferent (o data de durada mínima)
Indica la data que marca el final del període durant el qual, amb les condicions de conservació indicades, el producte continuarà sent plenament comercialitzable i conservarà les qualitats específiques declarades. Tanmateix, un cop superada aquesta data, l’aliment pot continuar sent perfectament apte per al consum.5
Data de caducitat
Indica la data que marca el final del període estimat durant el qual, amb les condicions de conservació indicades, el producte probablement mantindrà les característiques de qualitat esperades pels consumidors. A partir d’aquesta data, l’aliment no s’ha de considerar apte per a la comercialització.4
Data de consum preferent (o data de durada mínima)
Indica la data que marca el final del període durant el qual, amb les condicions de conservació indicades, el producte continuarà sent plenament comercialitzable i conservarà les qualitats específiques declarades. Tanmateix, un cop superada aquesta data, l’aliment pot continuar sent perfectament apte per al consum.5
4 Comissió del Codex Alimentarius. Norma general per a l’etiquetatge dels aliments preenvasats (CODEX STAN 1-1985, Rev. 1-1991). Disponible a Codex Alimentarius.
5 Comissió del Codex Alimentarius. Norma general per a l’etiquetatge dels aliments preenvasats (CODEX STAN 1-1985, Rev. 1-1991). Disponible a Codex Alimentarius.
